Així que vam decidir provar de fer-nos-en algunes de ben divertides: abraçades per anar a dormir (amb els ulls que se'ns tanquen), abraçades d'esquena (sense veure on ens agafem), abraçades de "vine als meus braços" (on hi cap tothom), autoabraçades... Però, sens dubte, la més difícil era l'abraçada "conga" (tots alhora un rere l'altre). I és que amb aquesta... vam acabar tots per terre!
Cliqueu la portada del conte si les voleu veure!
